La família és el pilar més important d’un infant, fet que produeix que els pares tinguem la difícil tasca de ser un bon exemple per als nostres fills.  D’aquí la dita: “Una poma no cau lluny de l’arbre”.

A través d’aquest article i en forma de recepta, volem ajudar-vos a iniciar una reflexió respecte al tema. 

1 peça d’exemple diari i positiu

2  culleradetes de cura

5  gotes de constància

1 tassa d’obligació 

1 manat d’integritat

 

...els pares representem el primer escenari de la socialització del nostre fill. És on obtindrà les primeres informacions del món que l’envolta, aprendrà a interactuar i a experimentar a partir d’allò que observi, de les interaccions que estableixi i dels efectes de les seves accions sobre els demés. Així, dins la família, iniciem el procés d’aprenentatge i de socialització.

Som qui som i som com som, degut a la influència directa de les característiques pròpies i individuals de cadascun dels membres de la nostra família. 

Abans de transmetre una sèrie de valors, els pares ens hem de plantejar que “és més important, si el que fem o el que diem”. S’ha de ser coherent amb les nostres accions i comportaments. 

Les típiques respostes: “ho porta al gens”, “és igual que el seu pare o mare”, o “ell/ella és així”, donen lloc a un actitud derrotista, de que res es pot fer. Lluny d’això, es necessari saber que amb constància i bones costums,  els resultats poden arribar a ser magnífics.

Ser un exemple, no significa que no puguis equivocar-te, no cal ser perfecte ni ser un superheroi,  pel contrari és un bon aprenentatge reconèixer els errors i corregir-los. I si cal, disculpar-se o expressar la decisió de remeiar la falta comesa. D’aquesta manera, se’ls ensenya humilitat i en cap moment es veu perjudicada la nostra autoritat.

El nen observa la nostra forma de respondre a diferents situacions, com ens comuniquen, que prioritzem, quins valors tenim i quina actitud; així com les conseqüències de tot, així aprenen a respondre a diferents estímuls. Cal afegir sempre a la recepta valors importants com la empatia, la humilitat, l’autoestima, el compromís, la gratitud, l’amistat, l’optimisme, la paciència, l’esforç i la felicitat.

Cal reflexionar si som aversius, agressius, autoritaris o pel contrari si som, simpàtics, respectuosos o amorosos. I sempre, sempre, calen uns condiments, tals com l’actitud positiva, l’afecte i l’alegria. 

Respectant els seus drets, necessitats o interessos, sense arribar a permetre que facin tot el que volen. Necessiten l’amor dels pares, però també límits ferms. Cal promoure un clima de confiança, que faciliti la bona comunicació, que promogui valors i proporcioni seguretat, que creï arrels permanents i impressions duradores. És així com s’adapten a l’entorn i a la visió real de la societat a la que pertanyen.

Tots els pares tenim una idea preconcebuda de com seran els nostres fills o com ens agradaria que fossin. Sovint exigim, sense donar-nos conte, que es comportin com ho fem nosaltres. Però….Com ens comportem nosaltres? Cal com a pare ser sincer amb un mateix i repassar les accions d’un dia qualsevol. 

Reflexionar si alguna vegada hem dit alguna mentida per no acudir a una cita, si critiquem a un veí, si dissimulen quan t’han cobrat de menys en una botiga, si llencem un paper a terra, si veiem massa la televisió, si dialoguem poc o no compartim les nostres pertinences. Però en canvi, renyem al nostre fill quan ho fa. 

No oblidis mai que ets el model que segueixen pels seus gustos, per resoldre problemes i per construir relacions sanes. De tu depèn la influencia positiva que ells puguin rebre.

Per acabar... volem recomanar-vos una pel•lícula: “La educación sentimental” (“I mostri”) de Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi. I un vídeo:

Bona Sort!!