Ara que s’apropen les baixes temperatures, els refredats iniciaran la seva habitual campanya anual. La majoria seran conseqüència d’una infecció vírica (rinovirus, adenovirus, picornavirus, etc.). Aquests virus són capaços d’aprofitar el refredament ambiental per penetrar més fàcilment el revestiment de les fosses nasals o la gola. La infecció provocarà una reacció immune que durà com a conseqüències: maldecap, mal de coll, febre moderada, cansament, dolor muscular, pèrdua de gana i dificultat per respirar a causa de la quantiosa mucositat generada. Aquests símptomes poden arribar a durar entre una o dues setmanes, o una mica més, en funció del tipus de virus i de l’estat del sistema immunològic del nen.

Malauradament els virus del refredat es contagien molt fàcilment entre nadons i nens petits gràcies a la seva fàcil transmissió per contacte a través de les mans, de la saliva o d’esternuts, petons o mocadors compartits. Evitar les situacions de risc i seguir alguns consells preventius ens ajudaran a reduir la mitjana de tres a vuit refredats per any que un nen pot patir en un any.

Com que són molts els tipus de virus que ens poden causar el refredat, no existeix cap vacuna o sistema d’immunització per prevenir-­los. Però podem aconseguir minimitzar el rics de contagi si seguim aquestes simples recomanacions:

1. Intentar mantenir­se allunyat de qualsevol persona que estigui refredada. Les partícules que contenen els virus poden viatjar fins a quatre metres més lluny del seu focus a través de l’aire quan una persona constipada esternuda.

2. Evitar que el nen estigui exposat al fum del tabac: és irritant i fa que el nen sigui més propens a contagiar­-se.

3. Evitar el contacte directe amb mocadors, tovalloles, utensilis de menjar, roba (sobretot bufandes i guants) i joguines d’una persona refredada.

4. Evitar beure dues persones d’un mateix got, llauna o ampolla ja que és impossible saber si una de les dues està a punt de caure constipat o ja està disseminant els virus.

5. Netejar les mans del nen amb freqüència, en especial després d’haver­se mocat, i ensenyar al nen a esternudar tapant­-se la boca amb l’avantbraç (part del darrere del colze), i no amb la mà, per evitar contagis.

6. Vigilar que el nen begui líquids en abundància, sobretot aigua, al llarg del dia, per mantenir una bona hidratació.

7. Aconseguir un ambient humit a la seva habitació o espai habitual utilitzant, si és necessari, un humidificador. S’ha comprovat que els ambients secs propicien la infecció.

8. Evitar els canvis sobtats de temperatura i ventilar els espais tancats de manera habitual.

Per últim, cal recordar que tot i que sovint s’aconsella introduir en l’alimentació més quantitat de cítrics i aliments que continguin vitamina C, no existeix cap estudi seriós que demostri la relació entre aquesta pràctica i una reducció dels refredats.