18 de febr. 2015, 8:41 publicada per Montserrat Figueras
[
actualitzat el 27 d’ag. 2016, 2:30
]
Els pares esdevenim un dels motors del desenvolupament del llenguatge del nostre fill. Aquesta estimulació arriba a ser tan important que no pot substituir-se per res, ni amb la millor joguina del món, i ens assenta unes bones bases per desenvolupar el llenguatge de forma correcta sense que es produeixin dificultats en la seva adquisició.
Els infants reben la informació del món que els envolta a través dels sons, de la llum, de les textures de la roba, del tacte de la nostra pell i de la interacció amb els seus pares, així com de la resta de persones properes.
És així com comença el camí del llenguatge, primer amb el balboteig, després els primers fonemes (cap als 7-9 mesos) i les primeres paraules (entre els 12-15 mesos) i fins als 5 anys, que és l’edat en què es desenvolupa la seva capacitat lingüística.
Com ens hem de comunicar? - Deixa que el nen prengui la iniciativa! Cal observar-lo i donar-li temps a què s’expressi. Deixant que tingui les seves preferències davant el joc li donarem més oportunitats de llenguatge que si imposem les nostres.
- Posat al seu mateix nivell. Sempre ha d’haver-hi contacte visual, hem de demostrar que l’escoltem, seurem al seu costat a la mateixa alçada. Així que tots a terra!
- Cara i veu molt expressiva. Hem de comunicar-nos de forma melòdica, exagerant els gestos i amb veu divertida.
- Comenta el que el nen fa o mira. Posa nom a tot el que assenyala o mira, no només anomenant l’objecte sinó també posant-lo a ell com a subjecte de l’acció.
- Atén i escolta tots els seus intents comunicatius. Si sabem escoltar, ell entendrà que volem sentir-lo parlar. Hem de ser actius, però pacients. Per això també és molt important que ningú anticipi les seves respostes o interrompi la seva parla.
Sempre hem de tenir actitud positiva davant del que ens està explicant, fent-li veure que ens interessa i que ens agrada que ens expliqui coses o que s’esforci per parlar millor.
Els nens petits no són capaços de posposar aquelles coses que els impacten o volen saber, per això recomanem no fer-los esperar i dedicar-los aquell instant que demanen. I si es tracta d’un nen o una nena molt xerraire, és millor buscar una estona cada dia per jugar o parlar directament. - No el corregeixis. Com estan aprenent a parlar, pot ser que pronuncií malament o construeixi una frase de forma desordenada, esperat a què finalitzi i retorna-li el model correcte en forma de pregunta «A! Molt bé! El gat empaita al ratolí?».
- Amplia el seu llenguatge. Quan el nen verbalitzi, tu pots ampliar el seu llenguatge fent servir la mateixa frase i afegint nous elements. “Cotxe trencat”- “Si, el cotxe s’ha trencat, té la roda trencada”.
- Pots fer preguntes indicades per mantenir la conversa. Aquestes han de ser fàcils, de tipus obert (Què? Quan? Com? On?) i no s’ha d’abusar, si no semblarà un interrogatori i perdrà l'interès per participar.
I ara sí, alguns jocs senzills per estimular la seva parla. - On estic? Amagat per casa i fes l'onomatopeia d’algun animal, soroll ambiental, de la natura o d’algun transport. El nen haurà de trobar l’origen del so i enxampar-te!
- Treu la llengua. Podem treballar moviments de llengua. La llengua viu en una caseta, que és la boca, si obrim la porta (moviments laterals), si netegem el terra fent-la servir d’escombreta o el sostre si volem pintar-lo de colors.
- Anem a bufar. Treballarem la respiració si els hi demanem que bufin paperets, globus, granets d’arròs o inclús podem fer una carrera fent un circuit posant un cotonet que es desplaci fins a la meta.
- L'orquestra. Ajuda’l a relacionar el llenguatge gestual amb els sons. Una trompeta (po, po, pooo), una campana (ning-nang) i un tambor (tam pa ta tam). Un faria el gest i l’altre ha d’endevinar el so.
- Jocs de falda. “Aquest és el pare, aquesta és la mare, aquest fa les sopes, aquest se les menja totes, i aquest diu: Piu! Piu! Que no n’hi ha per al Caganiu?”
- Contes o inventar histories. Els hi deixarem que siguin actius, que puguin manipular les pàgines del conte o fer preguntes. Aprofitarem per introduir vocabulari nou i explicarem el seu significat. És important evitar un vocabulari infantil i no fer servir diminutius.
- Anem a posar les coses difícils. Identifica els objectes que més li agraden, dificulta’ls-hi l’accés i quan ho demani, dóna-li a poc a poc, perquè així demani més. Un altre exemple, seria posar al seu abast joguines que no sàpiga posar en marxa o joguines on es necessiti un company de joc.
Tot i que aquest camí es produeix de forma natural, adaptat al ritme i característiques de cada infant, és important el paper actiu que podem tenir els pares en aquestes primeres fites del desenvolupament oral del nostre fill. Esperem que trobeu temps per fer-ho, sempre podreu aprofitar l’estona de bany, en tornar de l’escola o abans d’anar a dormir. Amb aquestes pautes i aquests jocs, no només us ho passareu bé, sinó també contribuireu al desenvolupament del seu llenguatge i pensament.
Autor: Nucli Psicologia i Logopèdia.
|
|
