Bloc‎ > ‎Salut‎ > ‎

Com promocionar el llenguatge del teu fill

13 de nov. 2015, 4:40 publicada per Montserrat Figueras   [ actualitzat el 27 d’ag. 2016, 2:29 ]
Terapia Infantil

Com promocionar el llenguatge del teu fill


El desenvolupament global de les capacitats de l'infant depèn en bona mesura del seu propi desenvolupament lingüístic i de la seva capacitat de comunicació. 

El llenguatge és un dels fronts d'intervenció que requereixen la meva atenció més freqüentment amb els nens i per això escric aquesta ressenya per instar els pares a dedicar als vostres fills un temps de promoció d'aquesta capacitat fonamental.

No és cap descobriment la importància com a marc de referència i element de l'entorn essencial per al nen, la família, que conjuntament amb l'escola són els principals agents de la pràctica majoria d'aprenentatges.

És clau el paper que la família exerceix en el desenvolupament comunicatiu de les persones. En primer lloc perquè llevat d'excepcions els nens durant la infància passen la majoria de temps amb la família, en segon lloc s'afegeix la influència com a model que amb les nostres actituds i conductes exercim en els nostres fills.

Per aquesta raó sovint m’entrevisto amb els pares per orientar la presa de consciència i la responsabilitat adulta en la promoció de les bases del llenguatge a partir d'uns pocs principis i pautes fàcils de portar a la pràctica a l'hora de comunicar-se amb els seus fills.
Com a pares és convenient facilitar una evolució lingüística adequada, en un doble vessantexpressiva i comprensiva.

Aquestes són les pautes que aconsello implementar d'una manera lúdica però intencionada per aconseguir els objectius de desenvolupament lingüístic fonamental en aquesta etapa prèvia a començar l'etapa preescolar:
  • Concreció.  Procura dirigir el teu fill amb claredat, pausadament i sense alçar la veu per adequar-te a les seves capacitats de comprensió. Significa emprar el llenguatge de forma ajustada i precisa. No vol dir infantilitzar o empobrir la nostra expressió.
  • Dedicar-li temps.  Qualitat de temps i en la major part possible invertir-lo a parlar. Parli-li de coses que li interessen (jocs favorits, amics de l'escola, el que feu mentre compartiu una activitat). Important: procurant l'intercanvi comunicatiu. No es tracta d'un monòleg o una veu en off que narra el que feu, es tracta de promoure el diàleg en un ambient agradable i divertit. Mai descuidar la motivació!
  • Receptivitat. Al Fil del punt anterior, encara que li costi expressar-se i li prengui un temps mostra't receptiu. Provoca el màxim nombre d'intervencions per la seva banda, la pràctica és essencial!
  • Troba el moment!  Estones tranquil•les i ambients sense sorolls que distorsionin la comunicació i exigeixin un sobre esforç per entendre i explicar-se.
  • Xerrades en família.  Durant els àpats familiars distesos és un bon moment perquè observi la conversa i participi. Procura que la televisió no substitueixi mai el diàleg amb el teu fill, però, compartir un espai adequat a la seva edat en la programació i comentar-ho pot resultar un recurs per enriquir el seu llenguatge, mentre que el seu ús indiscriminat pot disminuir la iniciativa per comunicar-se.
  • Qualsevol oportunitat i context.  Aprofita per, de forma natural, ensenyar-li coses i paraules noves. Qualsevol acció quotidiana, qualsevol cosa de l'entorn pot significar un focus d'atenció per fer comentaris. Com es diu? ¿Perquè serveix? On ho has vist abans? ..
  • Preguntes.  Pots ajudar a que construeixi bé les frases fent-li preguntes del tipus: "Qui?", "Com?", "On és ...?", Etc.
  • No el censuris. No l’interrompis quan et faci cinc cèntims de quelcom encara que no ho faci de forma molt clara. Limiteu-vos a oferir-li el model correcte repetint el teu seu enunciat i pronunciant-ho correctament.
  • No t’anticipis! Que les presses o la comoditat impedeixi que deixi de demanar-nos o explicar perquè anticipem el que vol dir-nos. Quan demani amb gestos esperar la paraula, encara que ho pronunciï malament.
  • Model correcte.  No reforcis els errors imitant-lo quan pronuncia incorrectament encara que et resulti graciós perquè pot influir els retards de la parla.
  • Evita la sobreprotecció.  Sigues conscient que la funció educativa consisteix a capacitar la seva autonomia. Dotar-lo de tota l'autonomia possible en les activitats quotidianes l'ajudarà a que maduri la seva personalitat i, per tant, el seu llenguatge. Ex: No donar-li el menjar quan és capaç de fer-ho sol encara que pugui tacar o se li pugui caure algun tros.
  • Afavoreix l'ús social del llenguatge. Convidar-lo a comunicar-se amb altres persones, sense forçar: demanar alguna cosa a una persona adulta, fer alguns encàrrecs o compres, saludar o donar les gràcies p.e.
  • Els contes.  Llegeix-li contes i mostra-li les il•lustracions, emfatitza els diàlegs i expressions, fes-li preguntes. Un conte pot aportar molts valors importants al llenguatge infantil: vocabulari, construcció de frases, ritme, musicalitat, etc.
  • No comparis.  Evitar les comparacions amb altres nens de l'escola, amb els germans o cosins. Cada persona és única en la seva evolució i el seu temps de maduració pot ser similar a la d'altres, però mai idèntica.
  • Esclareix els teus dubtes.  Si sospites un retard que objectivament allunya de forma considerable el llenguatge del teu fill respecte a la mitjana de la seva edat, consulta amb el seu pediatre i la seva educadora si acudeix a l’escola, poden orientar-te a un especialista si la dificultat és rellevant o ajudar-te en el teu objectiu de treball amb el teu fill.
  • Quequeig.  Si el teu fill s’enganxa al començar la parla, evita qualsevol actitud excessivament rígida o perfeccionista. En la primera infància el quequeig pot ser un símptoma normal d'un llenguatge en plena formació. Serà positiu:
    • No li facis observacions sobre la seva forma de parlar.
    • No el censuris pels seus errors o bloquejos ni li facis repetir allò que no ha emès correctament.
    • Donar-li tot el temps i la tranquil•litat necessàries per expressar-se.
    • Canteu cançons i reciteu pausadament, amb bon sentit rítmic i entonació marcada.
  • Audició.  Si sospites que el teu fill no et sent bé quan li parles, o no et fa prou atenció, analitza si la forma de dirigir-hi és l'adequada:
    • "Li parlo amb la suficient claredat i intensitat?"
    • "¿Capto la seva atenció de forma adequada?"
    • "Li parlo de coses que li interessen realment?"
Clars aquests interrogants, si persisteixen dubtes raonables pel que fa a la comprensió del que li diem, pot ser que ens trobem davant variables que poden anar des d'un dèficit de l'atenció a un trastorn específic del llenguatge (o ambdós associats) un cop descartat un possible dèficit auditiu.


Anna M. SellsPsicòloga i Coach
Un dels meus compromisos professionals és la col•laboració en dos centres d'educació de nens entre 4 mesos i 3 anys, és a dir escoles bressol. La meva contribució la realitzo observant i donant suport al desenvolupament dels infants a nivell integral, habitualment amb pautes funcionals a les educadores ia les famílies. També porto a terme intervenció específica amb nens que necessiten estimulació per promocionar alguna àrea o en casos complexos que requereixen un diagnòstic i intervenció intensiva, inicio un procés de derivació a un centre d'atenció precoç. El rellevant és prevenir i / o compensar possibles dificultats que poden incidir en l'evolució infantil.


Autora: Anna M. Sells, Psicòloga i Coach
Terapia Infantil


Comments