Salut
Maria Jaques Cabanes
Avui parlem amb... Maria Jaques Cabanes, neuropsicòloga i psicòloga infantil  El meu objectiu és el creixement global, harmònic i feliç dels petits. Col·legiada pel Col·legi de Psicòlegs de Catalunya (Núm.Col. 16095) i Acreditada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Sóc llicenciada en Psicologia per la Universitat de Barcelona, he realitzat un màster en Neuropsicologia Clínica i Rehabilitació Cognitiva i un postgrau de Psicologia infanto-juvenil. A partir d'aquests estudis, anys de feina i molt aprenentatge, he orientat la meva carrera professional cap a la infància, i és que tinc debilitat pels més menuts. M'he anat especialitzant en la valoració, diagnòstic i tractament de trastorns de l'aprenentatge, emocionals i conductuals que puguin estar interferint en el correcte desenvolupament dels nens/es. Treballeu cada dia amb infants. Quin són els principals problemes que presenten avui en dia? Els motius de consulta més comuns van des de dificultats d'aprenentatge a dificultats emocionals o familiar. La societat ha canviat en les últimes dècades i el fet d'acudir a un psicòleg infantil no es considera gens estrany. A més a més, els professionals de l'educació estan més formats sobre el tema i a la que veuen que un nen no adquireix aprenentatges amb el ritme que seria l'esperat o mostra conductes que no són pròpies per edat, ens el deriven a nosaltres per valorar-ho. Igualment, els pares crec que som més exigents amb el benestar dels nostres fills, i acudim per saber com gestionar millor certes conductes, perquè sospitem de baixa autoestima, ansietat o manca d'habilitats socials per exemple. S'ha parlat d'un excés de diagnòstics de TDAH. Com a professional, quina és la teva opinió sobre aquesta qüestió? Efectivament hi ha hagut un excés de diagnòstics. La raó pot ser que els últims anys s'han fet molts estudis, i en haver-hi més coneixement i informació en facilita la detecció. Però clar, també comporta la detecció de falsos positius, és a dir de nens que se'ls ha etiquetat de TDAH, quan no ho són. No tots els nens moguts o despistats compleixen els mínims requisits per a ser diagnosticats. Existeixen molts altres factors (emocionals, maduratius, etc.) que poden estar interferint. Per evitar confusions, recomano una acurada exploració clínica i neuropsicològica, i davant el dubte, jo esperaria a diagnosticar "TDAH". Es pot anar treballant amb el nen la simptomatologia i revalorar al cap d'un any per establir diagnòstic definitiu si es considera necessari. Quines poden ser les causes que els resultats a l'escola no siguin bons malgrat que s'esforça molt? Si el nen és responsable, amb una bona actitud vers les tasques escolars i conviu en un entorn equilibrat i estable, primer de tot s'hauria de valorar que emocionalment no hi hagi res que pugui estar interferint, és a dir: ansietat, tristesa, preocupació per les relacions socials, etc. Descartant això, les causes més probables solen ser mancances en algunes capacitats cognitives (d'atenció, memòria, intel·ligència, organització, etc.) o bé a un trastorn d'aprenentatge específic com per exemple dislèxia o TDAH. Aleshores, un cop detectat el problema es recomana una reeducació psicopedagògica, que és diferent d'un reforç escolar. S'estableixen objectius específics segons el cas, treballant no només la part acadèmica, sinó que també s'estimulen les habilitats cognitives i es potencien els factors emocionals i de conducta (autonomia, hàbits, autoestima, etc.). Són tractaments molt ben acceptats pels nens i ràpidament es van veient millores. Tauletes i mòbils, el gran debat. Són les noves tecnologies les responsables de les dificultats d'atenció i concentració que presenten molts nens i adolescents? No considero que hi hagi una relació directa, però sí que amb l'ús d'aquestes tecnologies impedim que els nens potencien la seva atenció i la seva tolerància a la frustració i fem que tinguin un llindar de motivació massa elevat. És a dir, aquestes tecnologies, són visualment molt potents i amb una sobrecàrrega d'estímuls important, per tant, és tanta la motivació que produeixen que l'atenció que necessiten els nens és mínima. Per això, per exemple, els nens amb TDAH els hi agraden tant. Però què passa quan els posem davant d'un llibre de naturals per exemple? Els hi sembla molt desmotivant i necessiten una concentració a la qual no estan acostumats. El mateix passa quan acostumem els nens a jugar amb el mòbil en un restaurant o en el cotxe. El dia que no els hi deixem s'avorriran i es comportaran malament, perquè són situacions molt poc estimulants i ni de lluny s'apropen al seu llindar de motivació. Els hem d'ensenyar a saber esperar, a ser creatius, a conversar amb nosaltres, etc. Però, òbviament, considero que amb un ús coherent i amb control dels pares no passa res. Tampoc hem de ser extremistes. Quines són les pors dels infants d'avui en dia? Jo crec que les pors que tenen els nens actualment són molt semblants a les que hem pogut tenir nosaltres. Perquè són respostes "normals" adaptatives de l'ésser humà, o sigui que qui més o qui menys ha tingut alguna. Les pors van canviant amb l'edat a mesura que el nostre sistema psicobiològic va madurant. Les primeres solen ser de separació, després pors físiques (a animals), abstractes (a la mort per exemple) i cap a l'adolescència són pors més socials (fer el ridícul). Davant les pors dels infants, els pares tenim el paper més important i hem de tranquil·litzar-los i empatitzar amb ells. Per què hi ha tanta ansietat i depressió infantil? Per desgràcia els trastorns de l'estat d'ànim i d'ansietat ja no són només cosa d'adults. Com he dit abans la societat ha canviat en les últimes dècades a passos agegantats. Jo crec que, per una banda els nous coneixements han facilitat la detecció i per això sembla que hi ha un augment d'ansietats i depressions. Però per l'altra, opino que potser vivim en una societat inconformista que aspirem a una contínua progressió. Els nens, que són com esponges s'empapen d'aquesta sensació de "sempre voler més", i això pot produir un estat de tristesa i d'alerta que amb una predisposició psicobiològica i genètica es pot convertir en ansietat i depressió. Què poden aportar professionals com vosaltres als pares i als infants? Doncs a vegades, amb la psicoeducació als pares millora la problemàtica, perquè entenen el funcionament del seu fill i la dinàmica familiar creada. Per tant, donar informació i les pautes adequades als pares seria una de les nostres eines més importants. També amb el treball directe amb els nens, aportem el suport i les estratègies necessàries per "superar" el que hagi estat el motiu de consulta. I amb aquest treball aconseguim benestar, calma, seguretat i felicitat. Per a un nen que ho passa malament és molt gratificant que en un entorn espontani i lúdic, empatitzem amb ell i posem paraules a allò que potser no sap expressar. És normal que alguns pares ens puguem sentir malament quan portem al nostre fill /a al psicòleg? És a dir, que ens sentim responsables de què alguna cosa no hem fet bé? Sí, és normal. Sobretot quan es tracta de temes d'hàbits i obediència ("no em fa cas" "no recull mai les seves coses", etc.) o relacionat amb l'estat emocional del nen ("plora per res"). Jo sempre, intento tranquil·litzar i fer-los veure que ser pares és una marxa de fons, que segur que ho fan el millor que saben, que ningú ens ensenya i que cada nen és d'una manera. Els consells de la iaia, de la veïna o de l'amiga no sempre ens serviran. Per això és important la feina dels psicòlegs infantils, ja que el nostre feedback objectiu ajudarà a entendre i racionalitzar el problema, a fer-nos conscients i analitzar com actuem o parlem amb els nostres fills. La societat i el ritme de vida dels pares, passa factura als nens? Jo crec que sí. Perquè les exigències laborals, i fins i tot socials, de la majoria de pares no permeten estar tot el que es voldria o s'hauria d'estar amb els fills. Però també és veritat que no és tan important la quantitat de temps que compartim amb ells sinó la qualitat (em refereixo a jugar amb ells, implicar-nos amb allò que està fent, mirar-lo, escoltar-lo, etc.). Sembla molt obvi però vaig llegir un article que deia que els pares d'avui en dia no sabien estar més de 10-15 minuts seguits amb els seus fills amb dedicació plena cap a ells. És per pensar-ho tot plegat! Quina repercussió pot tenir la facilitat que tenim a l'accés d'informació a l'hora de tractar els nens a casa? Actualment és impensable descontextualitzar la societat en què vivim amb el món digital. La part bona és que trobem pautes i eines per a com "afrontar" les mil situacions que ens podem trobar amb els nostres fills. La part dolenta és l'ús i la credibilitat que en fem d'aquesta informació. És a dir, buscar unes pautes per a com treure el bolquer al teu fill potser de gran utilitat però intentar autodiagnosticar o autogestionar algun tema més delicat potser contraproduent. Jo recomano llegir consells, idees o algunes pautes que ens puguin servir de guia però no anar més enllà, perquè no sabem d'on prové tota la informació. Com he dit abans cada nen és diferent i únic i no hi ha tractaments ni solucions universals.  Autora: Laura Sanjuan  |
Com promocionar el llenguatge del teu fill
El desenvolupament global de les capacitats de l'infant depèn en bona mesura del seu propi desenvolupament lingüístic i de la seva capacitat de comunicació. El llenguatge és un dels fronts d'intervenció que requereixen la meva atenció més freqüentment amb els nens i per això escric aquesta ressenya per instar els pares a dedicar als vostres fills un temps de promoció d'aquesta capacitat fonamental. No és cap descobriment la importància com a marc de referència i element de l'entorn essencial per al nen, la família, que conjuntament amb l'escola són els principals agents de la pràctica majoria d'aprenentatges. És clau el paper que la família exerceix en el desenvolupament comunicatiu de les persones. En primer lloc perquè llevat d'excepcions els nens durant la infància passen la majoria de temps amb la família, en segon lloc s'afegeix la influència com a model que amb les nostres actituds i conductes exercim en els nostres fills. Per aquesta raó sovint m’entrevisto amb els pares per orientar la presa de consciència i la responsabilitat adulta en la promoció de les bases del llenguatge a partir d'uns pocs principis i pautes fàcils de portar a la pràctica a l'hora de comunicar-se amb els seus fills. Com a pares és convenient facilitar una evolució lingüística adequada, en un doble vessantexpressiva i comprensiva. Aquestes són les pautes que aconsello implementar d'una manera lúdica però intencionada per aconseguir els objectius de desenvolupament lingüístic fonamental en aquesta etapa prèvia a començar l'etapa preescolar:
Clars aquests interrogants, si persisteixen dubtes raonables pel que fa a la comprensió del que li diem, pot ser que ens trobem davant variables que poden anar des d'un dèficit de l'atenció a un trastorn específic del llenguatge (o ambdós associats) un cop descartat un possible dèficit auditiu. Anna M. Sells, Psicòloga i Coach Un dels meus compromisos professionals és la col•laboració en dos centres d'educació de nens entre 4 mesos i 3 anys, és a dir escoles bressol. La meva contribució la realitzo observant i donant suport al desenvolupament dels infants a nivell integral, habitualment amb pautes funcionals a les educadores ia les famílies. També porto a terme intervenció específica amb nens que necessiten estimulació per promocionar alguna àrea o en casos complexos que requereixen un diagnòstic i intervenció intensiva, inicio un procés de derivació a un centre d'atenció precoç. El rellevant és prevenir i / o compensar possibles dificultats que poden incidir en l'evolució infantil. Autora: Anna M. Sells, Psicòloga i Coach   |
Encara que es passi el dia dins l'aigua... el teu fill pot estar deshidratat!
 Em sento davant del meu portàtil per preparar un article pertinent a la temporada en què ens trobem, entrat juliol amb unes temperatures tremendes. L'aire condicionat del despatx està definitivament i inoportunament off com tota mena d'imprevistos. És aviat mig dia i la paret principal del meu despatx que dóna al carrer és de vidre, un forn. Sort que vaig aconseguir després d'una llarga peregrinació, en concret a set establiments ¡set! Un ventilador que mou una mica l'aire... Sona la meva alarma que m'assenyala cada hora perquè m’alci del seient i canviï uns instants (si és possible) d'activitat, em mogui una mica i begui aigua! No era poc freqüent en mi, abans de fer així, que em passés mitja jornada immobilitzada i sense unes mínimes cures personals ... Això m'ha portat a la ment el tema, molt tractat si penso, però important. Mai està de més! La rellevància de l'educació en hàbits d'hidratació en els nens. Quin control o garantia tens què el teu fill està correctament hidratat? Quan no estan amb nosaltres, què ens garanteix que mantenen el seu equilibri hídric corporal en bon estat? L'indicador de percepció de set ja mostra un estat de carència que hauríem d'educar als nostres fills a prevenir. Cal portar sempre una ampolla d'aigua a sobre! Una deshidratació que podríem considerar lleu, però ja significada com a tal, es refereix quan la pèrdua total del líquid corporal arriba al 5% o menys. Atenció a això, és MOLT important! Una deficiència de tan sols l'1% del pes corporal s'ha relacionat amb una elevació de la temperatura corporal durant l'exercici amb la consegüent disminució del rendiment físic. Es calcula una elevació de la temperatura corporal des dels 0,1 ° C fins als 0,23 ° C a causa d'aquest 1% de pèrdua de pes corporal. El volum de suor que actua com refrigerant disminueix i, com a resultat, la via d'evaporació de pèrdua de calor també és menor. En conseqüència, la deshidratació redueix la temperatura corporal que una persona podria tolerar. Sobretot, oferir aigua a beure als nens jugant a l'aire lliure (i humitejar amb un vaporitzador), però també els que porten temps en un recinte tancat amb aire condicionat. Que facin servir robes fresques i còmodes, de cotó, de colors clars. Una deshidratació del 2% del pes corporal no només produeix set i una disminució del rendiment físic sinó que afecta el rendiment intel·lectual (memòria a curt termini, atenció, fatiga, facultats aritmètiques, velocitat psicomotriu, rapidesa de decisions perceptives ...). Sapigueu que la hidratació afavorirà un millor rendiment en el seu treball. Quan estiguin amb els seus exercicis d'estiu... aigua disponible! Els ajudarà també en la seva comesa, que prou costa amunt se'ls fa assumit que estan de vacances! La cosa és seriosa, a mesura que augmenta la deshidratació, la simptomatologia es va incrementant fins a arribar al col·lapse i pitjor. Quins són els símptomes que hem de tenir presents: una deshidratació d'entre el 3% i 5% pot causar boca seca, reducció de l'excreció renal, dificultat de concentració i rendiment cognitiu, formigueig a les extremitats, somnolència, impaciència, nàusees i inestabilitat emocional. Si us plau pares, atenció als símptomes que podem detectar directament!, davant els aspectes esmentats... consultar al seu pediatre. Si notes que el nen se sent fatigat i apagat, ofereix-li líquids ensucrats. Però si persisteix, porta-ho al metge! Tinguem en compte que dos terços del pes d'una persona són aigua i aquesta és un element essencial per a la majoria dels processos fisiològics, és a dir, per al bon funcionament de l'organisme. És per tant fonamental i convenient prestar especial atenció a la ingesta diària d'aigua dels nens, així com educar-los perquè siguin conscients de la necessitat de beure aigua de forma metòdica durant el dia. La compensació de l'aigua en l'organisme ha de ser proporcional a la despesa que es generi. Per això, és fonamental incrementar el consum quan es practica exercici físic, la temperatura ambient és elevada, es presenta febre o, per exemple, es té diarrea. La quantitat diària d'aigua recomanada en funció de la seva edat segons nutricionistes experts en alimentació infantil és: -A partir dels tres mesos de vida, els nadons necessiten beure de 750 a 850 ml d'aigua al dia. -A partir dels sis mesos, entre 950 i 1.100 ml diaris. -Als nou mesos entre 1.100 i 1.250 ml. Dia. -A partir del seu primer aniversari entre 1.150 i 1.300 ml cada dia. Fins als vuit anys els nens han de beure una mitjana d'1,8 litres d'aigua al dia. -A partir dels 9, aquesta quantitat puja fins als 2,5 litres en els nens i fins als 2,2 litres en les nenes. Per tant es recomana beure aigua o sucs naturals amb freqüència cada dues hores, encara que no se senti set. No abusar dels líquids que continguin gas ni sucre. Una bona idea és associar el costum de beure a una altra activitat ... o fer com us comentava que faig jo mateixa, un avís extern que per cert m’acaba de sonar! Ajuda, que bé entra! Autora: Anna M. Sells, Psicòloga i Coach |
Prepara els més petits per a la calor
 Prepara els més petits per a la calor Com minimitzar els efectes de la calor en els nens petits El clima mediterrani, típic de Catalunya, gaudeix d'uns hiverns suaus, en què poden caure les temperatures esporàdicament sota zero, en contrast amb uns estius xafogosos en què es poden enfilar per sobre dels 30 i associades a humitats altes que disparen la sensació fisiològica de calor. En aquestes condicions costa regular la temperatura i sobretot si es tracta d'un cos en formació i creixement: el d'un nen petit. Cal, en aquestes condicions, ajudar-lo a combatre la calor de la millor manera possible. Amb aquest objectiu ens plantejarem tota una sèrie d'estratègies per a facilitar la termoregulació del seu cos i que aquest no pateixi les conseqüències negatives de l’onada de calor. Primer de tot caldrà que l'infant estigui sempre molt ben hidratat, directament responent sempre a les seves necessitats d'aigua preguntant-li activament si té set cada cert temps. Per complementar aquesta pràctica, el consum de fruites i verdures, riques en aigua molt fàcil d'assimilar, també ajudarà a hidratar idòniament el seu cos i permetrà una regulació òptima de la temperatura. Cal prescindir de begudes molt riques en sucres o carbonatades, que lluny d'hidratar afegiran dificultat a la captació d'aigua per part de l’organisme i ens donaran problemes a l'hora de poder termoregular correctament l'organisme. En aquest sentit, el consum de tot tipus d'aliments vegetals frescos afavorirà que el nen gaudeixi d'un bon balanç hídric capaç de fer front a la calor amb garanties. Si ens plantegem una bona passejada i la possibilitat de jugar a l'exterior, ens hem d'allunyar dels migdies i optar pels inicis dels matins i els vespres, durant els quals la temperatura tendeix a ser més suau i la insolació, molt perillosa entre les 12 i les 3 de la tarda, decau considerablement. Si no és així, considerem sempre la utilització d'una gorra amb visera per evitar la insolació del cap i el seu efecte als ulls complementada, si és possible, amb unes bones ulleres de sol amb el filtre UVA A i B regularitzat per la CEE, i la crema solar de màxima protecció per a infants, ja que la seva pell, en creixement continu, resulta molt sensible tant a la insolació com a la calor intensa i pateix molt més agreujadament els efectes negatius dels ultraviolats i la dessecació causada per la sudoració excessiva. Per valorar d’una manera molt propera a la realitat el nivell de patiment de calor que afecta l'infant, hem de tenir cura d’observar sobretot la temperatura del cap i el clatell, ja que és per aquestes zones per on els nens petits evacuen més calor de manera fisiològica. Si notem que aquestes zones pateixen una irradiació de calor per sobre de l'habitual podem ajudar l'evacuació amb vaporitzadors d’aigua freda o draps ben mullats aplicats a la zona. En una situació sostinguda de calor intensa, amb queixes contínues per part de l'infant, optem per ajudar a fer evaporar la suor acumulada vestint el nen amb roba de fàcil transpiració i utilitzant ventalls, ventiladors o vaporitzadors per a la zona del cap, molt més sensible als efectes de les altes temperatures. Ens ajudaran les dutxes amb aigua tèbia i el consum de gelats de gel i begudes fredes, que poden ser sucs de fruites i algunes infusions refrescants, com la menta o la marialluïsa lleugerament ensucrades per millorar-ne el gust. Sempre que en tinguem l'oportunitat, i en especial en aquelles franges horàries més intenses de calor, val la pena optar per fer vida en ambients on l'aire condicionat pugui imposar una temperatura ambiental contínua d'uns 21 graus, idònia per a qualsevol activitat humana i molt lluny dels possibles excessos tèrmics exteriors. Aquest avantatge no exclou que, en previsió d'una passejada pel carrer, es tingui especial cura en la hidratació i la roba còmoda i transpirable de l'infant. Si considerem aquestes petites recomanacions segur que, tot i patir calor, els nostres infant podran regular fàcilment la seva temperatura amb èxit i minimitzarem les possibles conseqüències d'un dia intens d'estiu. |
Com afavorir la comunicació amb els nostres fills
 Els pares esdevenim un dels motors del desenvolupament del llenguatge del nostre fill. Aquesta estimulació arriba a ser tan important que no pot substituir-se per res, ni amb la millor joguina del món, i ens assenta unes bones bases per desenvolupar el llenguatge de forma correcta sense que es produeixin dificultats en la seva adquisició. Els infants reben la informació del món que els envolta a través dels sons, de la llum, de les textures de la roba, del tacte de la nostra pell i de la interacció amb els seus pares, així com de la resta de persones properes. És així com comença el camí del llenguatge, primer amb el balboteig, després els primers fonemes (cap als 7-9 mesos) i les primeres paraules (entre els 12-15 mesos) i fins als 5 anys, que és l’edat en què es desenvolupa la seva capacitat lingüística. Com ens hem de comunicar?
Sempre hem de tenir actitud positiva davant del que ens està explicant, fent-li veure que ens interessa i que ens agrada que ens expliqui coses o que s’esforci per parlar millor. Els nens petits no són capaços de posposar aquelles coses que els impacten o volen saber, per això recomanem no fer-los esperar i dedicar-los aquell instant que demanen. I si es tracta d’un nen o una nena molt xerraire, és millor buscar una estona cada dia per jugar o parlar directament.
I ara sí, alguns jocs senzills per estimular la seva parla.
Tot i que aquest camí es produeix de forma natural, adaptat al ritme i característiques de cada infant, és important el paper actiu que podem tenir els pares en aquestes primeres fites del desenvolupament oral del nostre fill. Esperem que trobeu temps per fer-ho, sempre podreu aprofitar l’estona de bany, en tornar de l’escola o abans d’anar a dormir. Amb aquestes pautes i aquests jocs, no només us ho passareu bé, sinó també contribuireu al desenvolupament del seu llenguatge i pensament. Autor: Nucli Psicologia i Logopèdia.  |
Pares, doneu-me arrels per saber d’on vinc i doneu-me ales per descobrir on vull anar
 Ser pare no és una tasca fàcil, cada dia és un nou repte. Avui tractarem el tema de la sobreprotecció versus la sobreexigència, tan negatiu pot ser una cosa com l’altra. Per això, abordarem el tema des d’un vessant positiu: l’autonomia i la responsabilitat. Educar consisteix en ensenyar als nens a ser autònoms i responsables. L’autonomia ha d’iniciar-se en la primera etapa de la vida. Des de ben aviat, fins i tot des que poden manipular una cullereta o mengen farinetes els hem de deixar que toquin i s’embrutin, sense por per part nostra. No només es diverteixen, també els ajuda a explorar i experimentar. Per això, els pares hem d’aconseguir l’equilibri entre la tendència innata de protegir els nostres fills i la necessitat d’anar deixant el fil perquè puguin valdre’s per si sols, tenint en compte l’edat del nen, les seves capacitats i la seva personalitat. Què significa ser autònom? Ser un mateix, amb una personalitat pròpia i diferent de les altres, amb els nostres propis pensaments, sentiments i desitjos. Això ens garanteix tenir la capacitat de no dependre dels altres per sentir-nos bé, per acceptar-nos tal i com som i tenir la seguretat que serem capaços de valdre’ns per nosaltres mateixos durant tota la nostra vida. Créixer amb autonomia i responsabilitat ens proporcionarà un grau de maduresa suficient per enfrontar-nos als reptes de la vida i per ser més feliços. Què podem fer per potenciar l’autonomia dels nostres fills?
I ara si, us deixem amb una frase de Dalai Dama perquè pugueu reflexionar: “A qui estimes, dona ales per volar, arrels per tornar i motius per quedar-se”. Autor: Nucli Psicologia i Logopèdia. |
Créixer a través d'una pantalla
 En el nostre entorn ha augmentat considerablement la quantitat de pantalles digitals, fins al punt que, en molts casos, ocupen les estones de lleure dels petits de casa. Són grans usuaris de smart phones i tauletes, i ens sorprèn com utilitzen i coneixen les aplicacions que els hem ensenyat. En realitat, són digitals de naixement, han nascut i creixen en un entorn tecnològic que els permet utilitzar amb facilitat tots aquests dispositius. Això no obstant, dubtem: quanta estona poden utilitzar-les i com afecten al seu desenvolupament? Pel que fa al temps, el sentit comú és el que ens ha de permetre regular les hores d’ús: és important que no impedeixin altres activitats com la lectura, altres jocs, amb altres nens, practicar esports o qualsevol altra activitat col·lectiva. Pel que fa a les conseqüències de l'ús inadequat, diversos estudis mostren que les males postures, l'excés d’hores o les distàncies de visió massa curtes poden alterar el seu correcte desenvolupament i augmentar el sedentarisme. A nivell visual, una distància d’ús massa curta pot provocar l’aparició de miopies en edat preescolar. La vista dels menors de 2 anys no està totalment desenvolupada i, per tant, a aquesta edat són més susceptibles de patir alteracions durant el creixement. De fet, l’aparició de la miopia en edats tan prematures provoca que la seva evolució sigui més elevada. Si tenim en compte que abans de la introducció d'aquests dispositius a les llars la miopia es començava a detectar entre els 6 i 11 anys, l’etapa en què els nens comencen les tasques de lectura, ens adonem de com realment el seu abús pot afectar-los. Estudis recents també alerten dels efectes de la llum blava en el nostre ull. Tots els dispositius electrònics i leds emeten una franja de longitud d’ona blava. Tot i que aquesta llum és un fenomen natural que està present a la llum solar i ens ajuda a mantenir-nos desperts regulant els nostres nivells de serotonina, una sobreexposició pot provocar insomni i estrès visual, així com facilitar l’aparició de cataractes i alteracions retinianes. En aquest sentit, una bona manera de minimitzar el seu efecte són els filtres que es col·loquen a la pantalla, que també es poden incorporar a les ulleres dels infants que n’utilitzen. Per altra banda, també s'ha de tenir en compte el tipus de dispositiu: és preferible l’ús de tauletes al telèfon mòbil, ja que la mida i la manipulació és més fàcil. Podeu compartir el dispositiu familiar, o escollir tauletes específiques per als infants més resistents, amb aplicacions adaptades i que ofereixin la possibilitat d’establir controls parentals. Tot i els inconvenients, si se'n fa un bon ús, es pot treure un gran benefici d’aquests dispositius ja que existeix un gran nombre d’aplicacions i pàgines web que ajuden a desenvolupar la discriminació visual, la memòria visual, les relacions espacial-visuals, la constància de forma, la memòria visual seqüencial, la discriminació figura-fons i la coordinació visual-motora. Totes aquestes habilitats són importants en el desenvolupament cognitiu de l’infant. Finalment, per als qui hi estigueu interessats, us recomanem algunes aplicacions interessants per tal de millorar les habilitats visuals del més petits: Ear Pair: Joc per entrenar la coordinació visual auditiva associant imatges amb sons. School of Perception: Hi trobareu diferents jocs d’entrenament visual: des de memòria visual, constància de forma, direccionalitat, discriminació visual, etc. Tangram: Joc clàssic d'origen xinès que consta de set peces amb les quals es poden arribar a formar centenars de figures. Ajuda a entrenar la visualització, les relacions espaials, a facilitar la resolució de problemes i a millorar les tècniques de memorització, càlcul mental etc. D’aquesta forma exercitem la part intuïtiva i creativa. Captain Lazy eye: És una aplicació creada especialment per tractar ambliopies (ull gandul). Es tracta d’un joc que estimula la visió central i perifèrica. Entrena la coordinació ull-mà, la discriminació de la forma en un fons i exercita la musculatura extraocular. FindIt HD: Clàssic joc per buscar les diferències. Amb aquest tipus de jocs treballem els moviments oculars (sacàdics), importants en la lectura i la memòria visual, discriminació visual, figura-fons i les relacions espaials a través de dues imatges invertides en mirall. Existeix la versió per a més petits. Find it! Nordportmedia: Es tracta d’un joc per detectar la diferència a través del seguiment visual lineal (motricitat ocular fina). D'aquesta manera posem en pràctica la direccionalitat i la velocitat de reacció. Leer rápido: Està pensada per entrenar les tècniques necessàries que augmenten la velocitat lectora. Posa en pràctica el reconeixement ràpid de números, lletres i paraules, els moviments oculars i incrementa la concentració. També serveix per millorar el nostre camp visual, és a dir, per entrenar la visió excèntrica. Letter Tracking: És una aplicació pensada per entrenar els moviments oculars, augmentar la velocitat lectora i la comprensió. Ejercicios de Simetría para niños: Aquesta aplicació és una pissarra on es presenten diferents dibuixos amb diversos nivells de dificultat que s'han de copiar. Entrenem així la percepció de formes, la direccionalitat, el tancament visual i les relacions espaials. iMazing: Joc de laberints que entrena la coordinació ull-mà i la direccionalitat. Desenvolupa la resolució de problemes. Autora: Laia Vinyes, òptic-optometrista |
Es poden evitar els refredats infantils?
 Ara que s’apropen les baixes temperatures, els refredats iniciaran la seva habitual campanya anual. La majoria seran conseqüència d’una infecció vírica (rinovirus, adenovirus, picornavirus, etc.). Aquests virus són capaços d’aprofitar el refredament ambiental per penetrar més fàcilment el revestiment de les fosses nasals o la gola. La infecció provocarà una reacció immune que durà com a conseqüències: maldecap, mal de coll, febre moderada, cansament, dolor muscular, pèrdua de gana i dificultat per respirar a causa de la quantiosa mucositat generada. Aquests símptomes poden arribar a durar entre una o dues setmanes, o una mica més, en funció del tipus de virus i de l’estat del sistema immunològic del nen. Malauradament els virus del refredat es contagien molt fàcilment entre nadons i nens petits gràcies a la seva fàcil transmissió per contacte a través de les mans, de la saliva o d’esternuts, petons o mocadors compartits. Evitar les situacions de risc i seguir alguns consells preventius ens ajudaran a reduir la mitjana de tres a vuit refredats per any que un nen pot patir en un any. Com que són molts els tipus de virus que ens poden causar el refredat, no existeix cap vacuna o sistema d’immunització per prevenir-los. Però podem aconseguir minimitzar el rics de contagi si seguim aquestes simples recomanacions: 1. Intentar mantenirse allunyat de qualsevol persona que estigui refredada. Les partícules que contenen els virus poden viatjar fins a quatre metres més lluny del seu focus a través de l’aire quan una persona constipada esternuda. 2. Evitar que el nen estigui exposat al fum del tabac: és irritant i fa que el nen sigui més propens a contagiar-se. 3. Evitar el contacte directe amb mocadors, tovalloles, utensilis de menjar, roba (sobretot bufandes i guants) i joguines d’una persona refredada. 4. Evitar beure dues persones d’un mateix got, llauna o ampolla ja que és impossible saber si una de les dues està a punt de caure constipat o ja està disseminant els virus. 5. Netejar les mans del nen amb freqüència, en especial després d’haverse mocat, i ensenyar al nen a esternudar tapant-se la boca amb l’avantbraç (part del darrere del colze), i no amb la mà, per evitar contagis. 6. Vigilar que el nen begui líquids en abundància, sobretot aigua, al llarg del dia, per mantenir una bona hidratació. 7. Aconseguir un ambient humit a la seva habitació o espai habitual utilitzant, si és necessari, un humidificador. S’ha comprovat que els ambients secs propicien la infecció. 8. Evitar els canvis sobtats de temperatura i ventilar els espais tancats de manera habitual. Per últim, cal recordar que tot i que sovint s’aconsella introduir en l’alimentació més quantitat de cítrics i aliments que continguin vitamina C, no existeix cap estudi seriós que demostri la relació entre aquesta pràctica i una reducció dels refredats. Autor: Xavier Gironès |
Una poma no cau lluny de l’arbre. Els pares com a models del seu fill.
La família és el pilar més important d’un infant, fet que produeix que els pares tinguem la difícil tasca de ser un bon exemple per als nostres fills. D’aquí la dita: “Una poma no cau lluny de l’arbre”. A través d’aquest article i en forma de recepta, volem ajudar-vos a iniciar una reflexió respecte al tema. Ingredients: 1 peça d’exemple diari i positiu 2 culleradetes de cura 5 gotes de constància 1 tassa d’obligació 1 manat d’integritat Per començar cal saber que... ...els pares representem el primer escenari de la socialització del nostre fill. És on obtindrà les primeres informacions del món que l’envolta, aprendrà a interactuar i a experimentar a partir d’allò que observi, de les interaccions que estableixi i dels efectes de les seves accions sobre els demés. Així, dins la família, iniciem el procés d’aprenentatge i de socialització. Som qui som i som com som, degut a la influència directa de les característiques pròpies i individuals de cadascun dels membres de la nostra família. PREPARACIÓ Ser Coherents! Abans de transmetre una sèrie de valors, els pares ens hem de plantejar que “és més important, si el que fem o el que diem”. S’ha de ser coherent amb les nostres accions i comportaments. I tenir en compte que si triem aquest camí, ens implicarà un major esforç per part nostra. Els fills imiten la conducta dels pares. És una tasca difícil, però cal aprendre a tenir un comportament i hàbits adequats per poder transmetre’ls. Ja que tot el que es fa, té impacte positiu o negatiu en ells. Confia en les possibilitats de millora i sigues constant! Les típiques respostes: “ho porta al gens”, “és igual que el seu pare o mare”, o “ell/ella és així”, donen lloc a un actitud derrotista, de que res es pot fer. Lluny d’això, es necessari saber que amb constància i bones costums, els resultats poden arribar a ser magnífics. A mesura que refines les teves actituds, milloren els seus comportaments. L’exemple causa tal impacte que els fills adquireixen immediatament els canvis i beneficis dels seus pares. Accepta les pròpies febleses, et fan més fort! Ser un exemple, no significa que no puguis equivocar-te, no cal ser perfecte ni ser un superheroi, pel contrari és un bon aprenentatge reconèixer els errors i corregir-los. I si cal, disculpar-se o expressar la decisió de remeiar la falta comesa. D’aquesta manera, se’ls ensenya humilitat i en cap moment es veu perjudicada la nostra autoritat. Tria els valors, són condiments essencials! El nen observa la nostra forma de respondre a diferents situacions, com ens comuniquen, que prioritzem, quins valors tenim i quina actitud; així com les conseqüències de tot, així aprenen a respondre a diferents estímuls. Cal afegir sempre a la recepta valors importants com la empatia, la humilitat, l’autoestima, el compromís, la gratitud, l’amistat, l’optimisme, la paciència, l’esforç i la felicitat. Cal reflexionar si som aversius, agressius, autoritaris o pel contrari si som, simpàtics, respectuosos o amorosos. I sempre, sempre, calen uns condiments, tals com l’actitud positiva, l’afecte i l’alegria. Crea un clima especial, tu pots fer-ho! Respectant els seus drets, necessitats o interessos, sense arribar a permetre que facin tot el que volen. Necessiten l’amor dels pares, però també límits ferms. Cal promoure un clima de confiança, que faciliti la bona comunicació, que promogui valors i proporcioni seguretat, que creï arrels permanents i impressions duradores. És així com s’adapten a l’entorn i a la visió real de la societat a la que pertanyen. Observat i fes canvis! Tots els pares tenim una idea preconcebuda de com seran els nostres fills o com ens agradaria que fossin. Sovint exigim, sense donar-nos conte, que es comportin com ho fem nosaltres. Però….Com ens comportem nosaltres? Cal com a pare ser sincer amb un mateix i repassar les accions d’un dia qualsevol. Reflexionar si alguna vegada hem dit alguna mentida per no acudir a una cita, si critiquem a un veí, si dissimulen quan t’han cobrat de menys en una botiga, si llencem un paper a terra, si veiem massa la televisió, si dialoguem poc o no compartim les nostres pertinences. Però en canvi, renyem al nostre fill quan ho fa. EMPLATAT No oblidis mai que ets el model que segueixen pels seus gustos, per resoldre problemes i per construir relacions sanes. De tu depèn la influencia positiva que ells puguin rebre. Recomanacions del Xef: Per acabar... volem recomanar-vos una pel•lícula: “La educación sentimental” (“I mostri”) de Vittorio Gassman i Ugo Tognazzi. I un vídeo: Bona Sort!! Autor: Nucli Psicologia i Logopèdia. |
Trucs per a menjar bé
1-10 of 10