 COM HO EXPLIQUEM? Encara que els nens siguin petits, no hem d’actuar com si no passes res, ja que ells són capaços de percebre l’estat emocional dels pares i d’adonar-se que un d’ells no està a casa. Així doncs, es important que parlem amb ells i els expliquem el que passa amb un llenguatge adaptat a la seva edat. Hem de ser sincers, però facilitant tan sols la informació apropiada. En línies generals, a l’hora d’afrontar un divorci, és important transmetre que són els pares els que es separen entre si, i no els fills dels pares. S’ha de tranquil·litzar-los dient que el pare i la mare els estimen molt i que tots dos seguiran ocupant-se del seu benestar encara que ja no visquin junts. Es deixa der ser parella, però mai es deixa de ser pare o mare. Haurem de comunicar la decisió de manera conjunta, d’una manera calmada i amb afectivitat. Parlant amb tots els fills a la vegada, ja que és important que els germans estiguin junts. Quan es decideix comunicar la noticia, és millor que els pares, ja hagin resolt racionalment els problemes quotidians de la família, de tal manera que els nens sàpiguen amb qui viuran, amb quina freqüència veuran a l’altre progenitor i tota la informació necessària pel seu dia a dia, reduint així el grau d’inseguretat. Cal afavorir espais on ens puguin fer preguntes. Però abans cal haver consensuat les respostes i el grau d’informació que se’ls donarà. No es tracta de mentir, però hi ha moltes coses que no els interessa i que tampoc les entendran. És molt important deixar clar que no hi ha culpables, el progenitor que ja no viurà a casa no marxa perquè s’hagi portat malament. Si els nens reaccionen malament davant la notícia, els recollirem amb tot l’afecte possible i els direm que entenem que estiguin tristos o enfadats. Però amb tota la calma possible, els haurem de deixar clar que la decisió de separar el matrimoni només la poden prendre els pares, ja que ells són els únics responsables de la decisió. COM ELS POT AFECTAR? La separació significa pels nens un procés de dol i de readaptació a noves circumstàncies vitals. Per aquest motiu, caldrà cuidar molt i mantenir les vies de comunicació i mostres d’afecte tant físiques com verbals amb els nostres fills. I haurem d’estar atents als símptomes d’alerta que ens puguin indicar que no estan portant bé el procés. Els nens poden experimentar múltiples emocions, es poden sentir preocupats, tristos, enfadats, confosos, ferits, sorpresos o fins i tot alleugerits. És possible que alguns nens donin la sensació de no estar sentint res, però no és real. Cada nen reacciona de manera diferent i ho pot fer també en diferents moments del procés. Algunes reaccions més habituals dins aquest procés serien: regressions (tornen a mullar el llit, demanen el xumets, etc), alteracions de la son o del menjar, irritabilitat, dependència, sentiments de culpa, baix rendiment escolar. No obstant, aquestes dependran de l’edat del nen, el seu temperament i altres circumstàncies del seu entorn. Hem de permetre’ls i alentar-los a que s’expressin. I en el cas que fos necessari, buscar orientació professional per ajudar-los a elaborar aquest procés i gestionar la nova situació familiar. Haurem d’estar pendents de les seves necessitats en aquest sentit. Indicant-los amb les nostres paraules, gestos i accions, que estem allà per ajudar-los en tot moment i que estarem desitjosos de parlar amb ells tantes vegades com ho necessitin. PAUTES PER UNA SEPARACIÓ POSITIVA És important que els pares procurin que el fill tingui les menors pèrdues possibles. Mantenir la mateixa casa, l’escola, que no perdi el barri, els companys i amics, i que continuï mantenint la relació amb les dos branques familiars serà molt important pel nen. No s’ha de negar l’entrada als pares mútuament en els domicilis. No obstant, hem de tenir molta cura de les mostres d’afectivitat excessives amb la nostra exparella, al menys inicialment. Hem de recordar que els nens tenen molt present la fantasia de reconciliació. Les trobades i discussions logístiques entre els pares no es faran en presencia dels nens. Cal preservar-los dels nostres conflictes i no involucrar-los en les nostres discrepàncies. No malparlar de l’exparella davant del nen. L’altre seguirà sent el seu pare o la seva mare, independentment del que puguin sentir l’un per l’altre. Els nens els continuen estimant a tots dos i pateixen si es parla malament de l’un o de l’altre. L’únic que s’aconsegueix és desestabilitzar-los. Les rutines diàries han de ser positives pels nens i raonables pels pares (han de ser viables). Haurem de consensuar un mínims i no podem anar fent proves i canvis, setmana si setmana no. En cas de nova parella la seva introducció ha de ser curosa i paulatina, mai impositiva. CLAUS BÁSIQUES PER CONTINUAR FORMANT UN BON EQUIP DE PARES
Així doncs, una separació no sempre ha de comportar una experiència traumàtica pels nostres fills. Tenim moltes eines a les nostres mans per tal que aquest procés sigui el més fàcil possible per a tots plegats, ajudant-los, acompanyant-los i transmetent-los seguretat. Us deixem algunes recomanacions de contes que us poden ajudar amb els més petits: Los juegos de Berta de Clara Redondo i Chema Gómez de Lora. Editorial CEAPA Todo doble o cómo divorciarse con buen humor de Cole, B. Ediciones Destino. Simón. Días sin cole de Pomés, J. Editorial Tusquets El mar a rayas de Barragués, S. I Cecilia, C. J. Editorial A Fortiori ¿Cuándo se irán estos? de Ute Krause. Editorial Juventud. Vaya lío de familia de Pascale Francotte. Editorial La Galera Cuando papá y mamá se separan: consejos prácticos para niños de Emily Menéndez aponte. Editorial San Pablo. Vivo en dos casa (¿Y qué?) de Miren Agur Meabe i Jokin Mitxelena. Editores Asociados Cuentos para enseñar a tus hijos a entender el divorcio de Janet R Johnston. Editorial Paidós. Carlota es feliz de Guillermo Caballero. Editorial Caballera. Autor: Nucli Psicologia i Logopèdia.  |
|
|