 Avui parlem amb... Helena Morillas Rodríguez, autora de l'àlbum il·lustrat "Jo sé bufar" Com va néixer aquesta història? Com neixen moltes històries: a partir d'una casualitat, inspiració i una mica de màgia. Un dia vaig il·lustrar una gran làmina dedicada a un camaleó de National Geographic, una fotografia real i una il·lustració força realista també. I vaig començar a pensar què passaria si un animal dedicat a mimetitzar-se amb el seu medi, a viure atent per a caçar insectes d'una forma tan peculiar com és aquesta llengua llarga llançada a gran velocitat... doncs no ho pogués fer. Aquí va néixer l'inici de la història, que de forma quasi natural es va lligar a tot el que no podem o no sabem fer les persones. Sóc educadora i treballo amb infants cada dia des de fa bastants anys. Des de fa també bastant comprovo com la societat, de vegades de forma inconscient, procura que els nostres petits i petites ho aprenguin tot, siguin millors en les matèries, s'esforcin en allò que no saben. Això es dóna molt: de vegades de forma perceptible, comparant, exigint, apuntant-los a totes les classes i tallers possibles... de vegades de forma implícita en missatges benintencionats. Però tot plegat ens porta al mateix: una societat basada en la competència, en prioritats, en assignatures pendents i dèficit d'atenció. El petit camaleó de "Jo sé bufar" pateix aquesta solitud que es dóna quan un té una capacitat diferent, particular. Però sap evitar l'aprenentatge més superficial i fa necessària la seva "especialitat". L'autèntic aprenentatge és saber qui som, què volem i per a què servim. Perquè aquest és l'únic camí de la FELICITAT. Història, il·lustracions i llibre Treballar amb infants és la porta a conèixer què els agrada, com pensen, en què se senten identificats i sobretot ells i elles són l'autèntica porta de la creativitat. Una vegada creades les il·lustracions amb aquarel·les (anilines líquides) i tinta xinesa vaig optar per no fer retocs amb Photoshop (a part dels dos fons negres de dues làmines) principalment perquè em dedico a la il·lustració no digital i a "l'aquarel·la lenta". Pel que fa als texts els volia clars, per a primers lectors, amb no gaire quantitat de lletra. Això d'altra banda permet complementar la imatge amb el text tal com es dóna en la majoria d'àlbums il·lustrats. Una particularitat va ser la decisió de què imatge i text anessin de la mà: que hi hagués una continuïtat entre il·lustració i lletra, és per això que vaig decidir finalitzar la il·lustració principal a la pàgina on va el text. D'aquesta manera cada vegada que un infant (o un adult) passa pàgina hi ha un "tot" integrat, una cura per l'estètica i la composició. La publicació Quan tot va quedar enllestit vaig entendre que en aquest projecte li havia posat tot el meu cor i la meva vocació, perquè hi creia, perquè història i il·lustració les havia fet la mateixa persona (jo mateixa). Així que vaig decidir publicar-lo perquè molts nens i nenes poguessin tenir el petit camaleó. Vaig trobar per casualitat (també) a la petita editorial Stendhal. Ells em van oferir l'opció de l'auto publicació però també molta ajuda, consells i un primer contacte amb el món editorial. La selecció dels llibres que decideixen publicar són meravellosos i tracten al llibre quasi com un objecte de culte. Per tant ells em van dirigir la publicació amb tot el que això comporta: ISBN, impremta, distribuïdora, presentacions... Hem realitzat un primer tiratge de 520 còpies el passat mes de gener. La distribuïdora les ha portat, en els darrers quatre mesos, a diverses llibreries de Catalunya i se n'han venut aproximadament 120 còpies. Jo pel meu compte he venut uns altres 250 llibres. Balança, positiu-negatiu i plans futurs Evidentment em sento molt contenta del petit camaleó, però començaré per les coses negatives o a millorar i acabaré per les positives i el futur. Les coses que podrien haver estat millor són principalment el format: els meus originals són una mida gran, un DIN-A3, i el llibre (per qüestions de pressupost és clar) es va imprimir sense tapa dura i en un format força més reduït. Jo sóc partidària del format europeu on l'àlbum il·lustrat pren cos i dimensió, on tot comença en una tapa dura i consistent. D'altra banda he de dir que gràcies a l'editorial vam trobar una qualitat de paper molt bona i una definició acurada de la imatge. Una altra limitació és que el llibre només està publicat en català i només es distribueix a Catalunya. Un altre aspecte que al principi m'espantava una mica era el preu final: 12 euros. Tenint en compte el format em va semblar una mica car, però és clar, per a ser una edició petita, amb intermediaris i amb una auto publicació darrere tampoc podia ser més econòmic. Les coses positives van ser precisament que tot i semblar-me car en un inici el llibre ha respòs molt bé a les llibreries: 120 llibres en 4 mesos. D'altra banda les presentacions a diverses llibreries especialitzades (entre elles Casa Anita i aviat a Casa Usher a Barcelona) han estat un èxit on hem gaudit tots i totes. Gràcies a aquest apropament a la gent, a la infància, a realitzar conta-contes i presentacions la gent també ha respòs molt bé. L'aspecte més positiu, és clar, són les famílies que m'han transmès tot el que els ha agradat el llibre. Aquesta és la recompensa més gran! En un futur... m'encantaria poder publicar també en castellà i que una editorial amb més força se'n fes càrrec: penso que és el camí per a què aquesta història creixi, per a què prengui un format diferent i una distribució més àmplia. D'altra banda ja estic treballant en un nou projecte on hi ha més il·lustracions i una història més llarga per a infants, potser, també més grans. Tot i que els àlbums il·lustrats, els contes, les històries... no tenen edat! Edita: Stendhal |
|
|
