 Mireia Guerola i l’Oriol González, de BiraBiro Editorial BiraBiro: “ABANS D'EDITAR UN LLIBRE, SOVINT DEMANEM L'OPINIÓ DELS NOSTRES FILLS" La Mireia Guerola i l’Oriol González són els “pares” de Birabiro, una editorial de llibres infantils i juvenils que neix d’una inquietud personal. “Després d'uns anys treballant plegats en una editorial vam decidir tirar endavant el propi projecte”, expliquen, “i ens vam decidir per aquest sector perquè ens costava molt trobar llibres que ens agradessin”. I aíxi, com si es tractés d’un joc, “mig en broma mig seriosament”, van anar definint “el perfil del que creiem que ha de ser una editorial infantil i juvenil”. L’acollida, asseguren, ha estat molt positiva malgrat que es troben amb les dificultats pròpies d’un projecte independent que fa les seves primeres passes. Teniu en compte les opinions i gustos dels vostres fills a l’hora d’editar? Tenim fills, cadascú els seus!, i sovint els ensenyem els llibres abans de decidir si els volem publicar o no. Acostumen a tenir bon criteri! Parleu en la vostra presentació de publicar “títols engrescadors, desenfadats i potser transgressors”. Quina és la transgressió possible de cara a un públic tan sensible com l’infantil? Certament el concepte "transgressor" és relatiu, perquè el que a mi m'ho pot semblar, pot ser que l'altre no ho rebi igual. Sigui com sigui, el que volem dir amb aquesta expressió és que volem llibres infantils que puguin parlar de qualsevol cosa amb normalitat, sense eufemismes i, sobretot, sense pensar que els nens són tontos o no poden entendre segons què. Ens sembla que hi ha una línia de llibres infantils molt blanca, immaculada, fins i tot ingènua, que no contribueix gens al creixement dels infants. Ens en volem desmarcar. Les il·lustracions de tots els vostres llibres mantenen un estil molt similar. En què us baseu per apostar per un estil d’il·lustració o un altre? La selecció de les il·lustracions és complexa. Intentem pensar com els nens que les han de veure, intentem imaginar com les rebran i busquem aquelles que intuïm que puguin agradar i que facin que els infants, d'alguna manera s'hi puguin reconèixer, veure emmirallats. Que els siguin properes i que els engresquin a obrir el llibre i no deixar-lo. Volem defugir el tipus d'il·lustracions molt ben elaborades, però que no connecten amb els infants. Hi ha en els vostres títols més vocació pedagògica o voluntat de divertir i distreure simplement? O ambdues, que seria el desitjable imaginem. Pensem que la diversió i la distracció són una font de formació fonamental: si ens ho passem bé fent alguna cosa l'aprenem millor, la fem millor i, sobretot, volem repetir. Pensem que en la literatura infantil i juvenil es tracta d'això: si els nens i nenes s'ho passen bé amb un bon llibre aprendran, repetiran i seran més feliços. A més, el component formatiu de la literatura és implícit i també volem defugir d'aquells llibres que anteposen la finalitat pedagògica, perquè l'experiència ens diu que desvirtuen els altres aspectes de l'obra i que els nens ho noten i l'abandonen abans d'acabar-lo o el llegeixen amb desgana, cosa que és un fracàs perquè implica la pèrdua d'interès i, per tant, de lectors. Recomaneu, amb un per què, un dels vostres llibres i un de la “competència”. Potes enlaire! perquè representa molt bé el caràcter BiraBiro: un llibre bonic, ben fet, amb sentit de l'humor i contingut, i amb una coberta transgressora. De la competència recomanem la col·lecció de la Olívia, publicada en català per Andana Editorial, perquè sens dubte ens hauria agradat molt publicar-la. Són llibres divertits, àgils, que connecten amb els nens; és el tipus de llibre que engresca a seguir llegint. Autora: Laura Sanjuan  |
|
|