Bloc‎ > ‎Lleure‎ > ‎

Al pop petit hi ha la bona confitura

8 de maig 2015, 1:42 publicada per Montserrat Figueras   [ actualitzat el 27 d’ag. 2016, 2:07 ]










AL POP PETIT HI HA LA BONA CONFITURA

En tenim per donar i per vendre, de minifestivals, i és que bona part de la nova generació de mares i pares dʼavui han passat de Benicàssim al Sónar via Primavera Sound, o van aprendre, al Sputnik, Plàstic, Radio 3 o La bola de Cristal que una altra manera de viure la música pop és possible. Aquella llavor ha germinat en forma de mil i una propostes musicals familiars, però com en qualsevol nova fornada, nʼhi ha de tots colors. No entrarem aquí en detalls funestos, deixem-ho en què hi ha algun intrús espavilat que ha confós oci amb negoci, però sí que volem fer justícia als alumnes avantatjats, i el Minipop és sens dubte el millor de la classe. 

Compleixen cinc anys –per als de la seva espècie, més que veterans!– al passeig de les Palmeres de Tarragona, al mig de la ciutat, amb vistes al mar i a lʼamfiteatre romà, i han demostrat de bon principi que saben triar com ningú què ens volen fer escoltar. Entre dʼaltres, hi han passat la Maria Rodés, Inspira, Senior i el Cor Brutal o The New Raemon, propostes que encaixen en qualsevol bon festival, i no precisament als de lʼespècie “per als més menuts”. Potser aquesta és la grandesa del Minipop: han entès que la bona música sʼescolta i sʼaprecia a qualsevol edat. I per un altre detall important: creuen que no cal robar a ningú per gaudir de la bona música, i compaginar-la amb cinema, teatre i dansa. Tot plegat, ja ho veieu, molt allunyat de lʼoci mainstream –posem per cas, el que porta gentades a Vilaseca-Salou– però ben a prop de la cultura pop amb majúscules, i justament per això, molt més divertit. 

Us convidem a comprovar-ho. Enguany el cartell lʼencapçala David Carabén, sense Mishima, en format de trio repassant temes propis i les versions que més estima; la nova gran veu de casa nostra, talent en estat pur, Núria Graham –veieu-la abans que faci el gran salt!–; i The Seihos, la banda original del baixista dels Manel, Martí Maymó, que amb quinze anys a lʼesquena han tornat més melòdics i a prop de The Stokes que mai. Hi sumen Xavi Alías, Copa Lotus, Rombo, Trau, Ivory, els DJʼs residents del festival Superpandas, lʼAnna Roig estrenant-se com a DJ de la chanson mentre fem el vermut i el crític Joan Pons il·lustrant amb cançons en tecnicolor el cinèfil sopar japonès de la nit de dissabte. També hi trobarem teatre, de la mà de Farrés Brothers i cia, i el nou espai de dansa, a part de tallers i jocs creatius, espais per menjar i beure, etc.

Sempre hi ha temps per veure clubs televisius, per badar davant pantalles i mòbils, però poc sovint podem compartir al marge dʼedats de la nostra cultura pop, la que ens ha fet créixer i que ara, per cert, viu un moment immillorable. Pop petit, sí, però amb boníssima confitura. 


Autor: Joan Fontdeglòria


Comments